Bloc de Filosofia

Activitat 28

2010-05-02T11:41:00.000-07:00

Text I Kant

Idees principals

Kant inicià aquest fragment exposant que el nostre coneixement s’origina amb l’experiència i ho raona tot basant-se en quin altre mitjà trobaríem d’accionar la capacitat de coneixement a partir d'impressions per posar en marxa el nostre enteniment. Malgrat tot, ell exposa que no vol dir que tot el coneixement procedeixi de l’experiència perquè s'iniciï en aquesta. Per tant pot haver un coneixement semblant, però independent de l’experiència, l'anomenat a priori.

2) Els coneixements purs

3) En aquest fragment de la Crítica de la raó pura, concretament a la Introducció I, Kant afirma que el nostre coneixement s’origina en l’experiència ja que és l’únic mitjà que proporciona les impressions i la sensibilitat necessària per posar en moviment l’enteniment, és a dir, la capacitat de coneixement.

Però tot i així no vol dir que tot el coneixement que comenci en l'experiència hagi de procedir de l’experiència ja que pot ser que la nostra capacitat de coneixement produeixi tot el que rep per ella mateixa. És a dir, pot haver un coneixement que sigui molt semblant i proper a l’experiència però independent d’aquesta i de les impressions generades gràcies a aquesta. És l’anomenat a priori, diferent de l'empíric que és a posteriori.

4) Kant exposa en la Crítica de la raó pura que pot haver un coneixement independent de l’experiència que és l’anomenat a priori, és a dir, al qual no se li afegeix res empíric i això succeeix en les ciències com la lògica i la matemàtica, en els judicis de veritable universalitat, és a dir, els analítics a priori.

A diferència de Hume, que si exposa que el coneixement neix i prové de l’experiència i aquest és l'únic origen del coneixement.

Mill per la seva part creia que el coneixement era a posteriori, s'orientava en l'experiència i en l'associació d'idees i que és absurd parlar d'una realitat en sí, és a dir, del noümen de Kant.

Activitat 27

2010-05-02T11:39:00.000-07:00

Text Hume 112.V

Idees principals:

El fragment 112 de la investigació sobre els principis de la moral exposa que la finalitat de les accions humanes no es pot explicar, és a dir, no hi ha una causa de perquè es realitza aquesta. Per això Hume, autor del fragment, exposa un exemple sobre com l’esser humà realitza diversos actes per interès i no per un motiu o raó.

Títol: L'home actua per un fi

3) En aquest fragment 112 de la Investigació sobre els principis de la moral, Hume exposa que els éssers humans realitzem diversos actes o accions sense saber quin és el fi i sense que aquests estiguin motivats per una raó. És impossible saber el fi d’aquests actes i per això l’autor exposa un exemple d’un home que realitza esport per conservar la salut i al preguntar-li perquè vol conservar la seva salut, l’home respon perquè vol evitar les malalties les quals queden identificades com dolor i si volem esbrinar la raó per la qual l’home rebutja el dolor no ho podrem saber perquè no té resposta. Sempre ha estat així i per tant l’home realitza una acció per vocació o sentiment i com diu Hume al text és impossible que hi hagi un procés in infinitum i que una cosa hagi de ser sempre la raó d’una altra. Per tant no sempre una causa ha de provocar el mateix efecte.

4) En aquest fragment, Hume, filòsof escocès, afirma o intenta demostrar amb un exemple que no sempre una cosa es realitza a causa d’una raó i aquesta afirmació s’identifica amb la seva teoria de que no d’una causa sempre s’ha de derivar el mateix efecte. És a dir, el fet de realitzar un fet B no vol dir que succeirà un fet C. La relació entre causa i efecte és arbitrària ja que no hi ha cap fonament que digui que en el futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes. Tot és probable. Aquesta teoria és contraria a les de la filosofia tradicional com la d’Aristòtil.

Projecte 6

2010-04-23T13:51:00.000-07:00

Projecte 5

2010-04-14T11:11:00.001-07:00

La filosofia de marx

View more presentations from berta.moral.

Activitat 26

2010-04-06T13:29:00.000-07:00

Idees principals
Aquest fragment de l'abstract exposa que Adam no seria capaç de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de ser així. Els humans creiem per costum que ho serà però no tenim la certesa absoluta sobre si mouen una bola de billar, aquesta mourà una altra ja que nosaltres percebem les seves qualitats sensibles i no sempre estan connectades amb la raó. No és aquesta la que guia les nostres vides sinó l’experiència.

Titol: L’experiència, guia de la vida

3- Aquest fragment de l'abstract del filòsof empirista David Hume exposa que Adam no sap, ni té la certesa ni podria demostrar que el futur està connectat amb el passat i que la naturalesa segueix unes lleis uniformes ja que pot ser que hi hagi un canvi del futur o passat que no estigui connectat. Malgrat tot, els éssers humans creiem que sí, perquè això és allò més probable, estem acostumats. Si trobem dues boles de billar, i mouen una creient que aquesta mourà la bola B, que hi haurà una relació causa-efecte, però pot ser que no sigui així, d’una causa no es pot derivar sempre un efecte. Del passat no sabrem el futur, és probable que tingui una relació però no hi ha certesa. I és la experiència la que ens porta a pensar que això succeirà i nosaltres només podem percebre les qualitats sensibles i la força d'un objecte tampoc ha d’estar connectada amb les qualitats. És a dir, la raó no guia la nostra vida sinó l’experiència , el costum.

4- Aquesta teoria exposada al fragment es basa en una crítica de la idea de la connexió entre causa i efecte, creient que tota causa té un efecte, una crítica a la teoria racionalista a priori entre causa i efecte. Hume exposa que la relació entre causa i efecte no és una relació d'idees i la relació sorgeix de la totalitat de l'experiència. Aquesta ens mostra una conjunció constant entre un fet A i un fet B, hi ha un fet el qual li segueix un altre. L'efecte no és el mateix que la causa i la relació entre causa i efecte es arbitrària.
Podem arribar a un cert escepticisme moderat on coneixem allò que es probable o actuem segons el que ho és més.

Activitat 25

2010-04-06T13:26:00.000-07:00

3. Anàlisi de la causalitat

Idees principals

Aquest text de Hume exposa la teoria de l’anàlisi de la causalitat. Comenta amb l’exemple d’una bola de billar la qual mou a una altra que està quieta. Aquest exemple és un perfecte de qual seria la relació causa-efecte i tenint en compte que aquest pot ser conegut tant podria ser per sensació o reflexió. També parla de que el contacte de les dues boles és anterior al moviment ja que el moviment és causa i per tant anterior a l’efecte.

Títol: Les relacions de causalitat

3- Aquest fragment del filòsof empiriste David Hume, del text III de l’Abstract concretament l’anàlisi de la causalitat, exposa un exemple primerament per explicar la seva teoria. Aquest es basa en una bola de billar que es mou en direcció a una quieta provocant-li moviment. Aquest mostra la relació causa i efecte ja sigui per sensació o reflexió. Quan examina l’exemple Hume creu que les dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i perquè actués la causa ha d’haver una contigüitat i una prioritat en el temps, característica exigible juntament amb una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Per tant, tot i canviar de material i provar l’experiment amb boles semblants i diferents circumstàncies sempre hi ha un contacte d’una bola que provoca el contacte i moviment d’una altra. És clarament una crítica de la causalitat ja que l’únic que trobem és una conjunció constants entre dos fets però que no vol dir que una sigui la causa o efecte d’una altra, ja que pot ser que no hi hagi efecte, és a dir, que una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altra.

4- Aquesta teoria de la causalitat la trobem en la d’associació d’idees on la imaginació és la encarregada d’associar les idees. Aquesta és lliure per separar i unir idees com vulgui, però acostuma a seguir uns principis o lleis basat en; la semblança entre idees, la contigüitat en el temps i l’espai i la relació de causa i efecte que es la esmentada al fragment. És aquesta relació causa i efecte la que provoca una connexió més forta i per això tendim a pensar-lo. Aquesta teoria es podria comparar amb la teoria de la causalitat d’Aristòtil on ell exposa que per conèixer un ésser cal saber les causes. Les que destaquen són la formal, material, eficient, la final tot i que la més important és la final. Heràclit degut a aquest moviment provocat entre contraris, d’una quieta a una en moviment. En aquest sentit també ho podríem relacionar amb Aristòtil ja que una sola està en potència de moviment i l’altre és acte pur.

Activitat 24

2010-04-06T12:40:00.000-07:00

Idees principals

Aquest fragment de Hume sobre les idees i les impressions exposat en la investigació sobre l’enteniment humà tracte sobre la separació d’aquests dos, és a dir, la separació de les percepcions amb les quals compta la ment. Per això distingeix entre unes que tenen o posseeixen un grau més alt d’intensitat i d’altres que tenen un més feble. És a dir, d’impressions i idees. Per finalitzar Hume exposa que les nostres idees són còpies de les percepcions.

Títol: Separació d’impressions i idees

3- En aquest text que pertany a les investigacions sobre l’enteniment Humà de l’autor i filòsof David Hume nascut a Escòcia el 1711 i un dels màxims exponents de l’empirisme ens exposa que una clara diferenciació entre els continguts que posseeix la ment, les percepcions separant aquestes en idees i impressions, és a dir, en imatges febles de les impressions i percepcions de gran intensitat i força entesa com les dades de l’experiència present en el moment de la seva primera aparició. Per això l’autor en el text fa referència al terme impressió “ com totes les nostres percepcions més vives quan oïm o veiem o sentim, estimem, odiem, desitgem o ens delim” a diferència de les idees que són definides com les percepcions que es donen quan reflexionem, pensem…

Per tant la diferència entre ambdues és una diferenciació de gran intensitat o vivesa ja que uns fan referència a sentir i les altres a pensar. Finalment Hume finalitza aquest fragment exposant que les idees són les còpies o imatges febles de les percepcions vives i que per tant, les impressions són les causes ja que tot els continguts de la ment deriven en l’experiència.

4- Hume, filòsof escocès i un dels exponents de l’empirisme exposa en la seva teoria del coneixement que la ment compte amb uns continguts i aquestes són les percepcions, però aquestes es divideixen en 2 que són les impressions definides com les percepcions més vives i amb més intensitat i les idees que són les còpies o imatges dèbils de les impressions. Per tant Hume exposa en la seva teoria que són les idees les copies de la causa entesa com una impressió, a diferència de Plató que exposava que les coses són còpies imperfectes de les idees, del coneixement absolut.

Hume defensa un empirisme on el coneixement prové de la experiència i no de la raó contrari a la teoria o pensament racionalista que defensa que el coneixement té el seu origen en la raó i no en les coses sensibles per tant, en les idees i no en les impressions.

5- Des del meu punt de vista Hume és un autor molt coherent ja que exposa que l’origen del coneixement es troba en l’experiència, els objectes sensibles ja que aprenem també gràcies a l’experiència, els objectes sensibles o les impressions poden ser la causa de la idea, però la raó també juga un paper important en el coneixement sensible, també comptem amb idees innates que ens permeten un coneixement de les coses sensibles i de la raó també han derivat altres ciències que es centren en el coneixement sensible.

Activitat 23

2010-04-06T12:03:00.000-07:00

Comentari de text

Pàg 127

Idees principals.

Descartes exposa la seva idea de la dificultat de poder pensar en un ésser, Déu i poder conèixer l’ànima pensant. Els éssers estan acostumats a conèixer-ho tot a través dels sentits, però mai no ens hem d’oblidar que el coneixement o la imaginació on poden participar els sentits no seria res sense l’enteniment.

Intel·ligibleà impossible de poder concebre

Imaginacióà capacitat de crear móns fantàstics.

3- En aquest fragment del discurs del mètode IV Descartes filòsof racionalista de la filosofia Moderna exposa la complexitat de poder imaginar o concebre un ésser, Déu o el fet de conèixer l’ànima . A més planteja que des de l’inici a les escoles s’ha acceptat que podem conèixer les coses sensibles a través dels sentits els quals pressuposen el primer mode de coneixement. Malgrat tot, el que remarca Descartes en el seu fragment del discurs del mètode és que encara que els sentits ens proporcionen un coneixement sempre hi ha un de primer que prové de l’enteniment, de la intervenció d’aquest. Per tant, encara que puguis captar el que és a partir de les qualitats secundàries, aquest són subjectes i per tant el coneixement és l’únic objectiu, el que prové de l’enteniment.

4- Descartes en aquest fragment del discurs del mètode exposa que el cos o l’ànima són dos substàncies diferents, la substància pensant i la substància extensa. Per tant, l’enteniment té una idea clara i distinta de la substància pensant i una clara de la extensa. El cos seria el regne de la necessitat i l’ànima el de la llibertat, ja que la mort del cos no suposa la mort de l’ànima, per tant l’ànima queda exclosa del mecanicisme i de les lleis mecàniques que impliquen la llibertat.

Per a Descartes trobem dues substàncies independents a diferència d’Spinoza el qual concep la substància com un monisme.

A més les coses sensibles no produeixen un coneixement objectiu sinó un de subjectiu i aquests són possible gràcies a l’enteniment.

3r trimestre

2010-04-05T01:28:00.001-07:00

Projecte 4

Karl Marx va estar influenciat per Hegel, Feuerbach, Saint Simon i Prudhon i les seves teories es centraran en el materialisme, la dialèctica, la lluita de classes , el capital i la plusvàlua i la alienació.
El sistema filosòfic de Marx es basa en el materialisme, corrent que defensa la matèria com element principal i únic en la natura. Aquesta va ser ressuscitada per Feuerbach, autor que realitzà una crítica a la filosofia hegeliana. Marx influenciat pel materialisme de Feuerbach exposà que el pensament i la consciència són productes de l'ésser humà que a la vegada aquest és un producte més de la natura. Per aquest motiu el pensament és quelcom coherent amb el desenvolupament de la natura i no una espècie de presència exterior, distinta i supranatural als elements que formen aquesta, contrari al que defensava Hegel basat en que el pensament és un subjecte que crea la resta del món material. Per aquest motiu Marx critica la filosofia idealista de Hegel i comparteix amb aquest la concepció de la dialèctica, tot i que, canviant la visió idealista d'aquesta per una més materialista. La dialèctica suposa una forma de veure el món, un conjunt de realitats canviants i per comprendre a aquesta cal acceptar que tot es troba en un continu procés de canvi i que allò que podem pensar pateix una evolució i aquesta no succeeix de manera paulatina sinó en discontinuïtats. El motor d'aquest desenvolupament són les contradiccions , cops de força generats per oposició i que ens permeten avançar, per això distingim tres fases dialèctiques: la tesis, l'antítesi i la síntesis. Cal dir que no es dona tesis sense antítesi ja que aquesta es genera per negació de la tesis i la síntesis és la negació de la negació que inicia un nou procés, per exemple no pot haver burgesia sense proletariat.
Marx aplica la dialèctica a la història en la seva teoria de la lluita de classes, l'enfrontament de la població afavorida per la contradicció, i exposa que l'home contrau una sèrie de relacions socials i laborals que condicionen la seva consciencia i la manera en que s'organitzen les relacions socials de producció és denominada per Marx estructura. La estructura és per tant la base econòmica de cada societat (esclavista, feudal, comunal, capitalista, socialista,...), i comprèn tres nivells: condicions de producció (clima i riquesa natural d'una societat); forces de producció (grau de desenvolupament tecnològic de la societat) i relacions de producció (possessió dels mitjans de producció i divisió del treball en una societat). Sobre aquesta estructura i condicionada per ella, s'aixeca l'anomenada superestructura de la societat, que és la forma jurídico-polític de cada societat.
Marx exposava que el capitalisme no s'escapava de la dialèctica, aquest generava beneficis i riqueses per un grup limitat i gran pobresa per la majoria i per això ell exposava que hi havia " una minoria burgesa que posseeix terres, fàbriques, cabdal,... i una massa treballadora que només pot viure treballant per a la classe posseïdora. Els interessos d'aquestes dues classes són directament oposats, mai podran cooperar en la gestió" i el capitalisme arriba de la transformació del diner en capital sempre que les mercaderies adquireixen un gran desenvolupament i de la venda d'aquestes s'aconsegueix una plusvàlua gràcies a la compra del treball dels obrers amb un salari baix, per això la classe oprimida és el proletariat, encarregat de buscar l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció que suposa la fi de la societat de classes i la construcció d'un estat socialista obrer, la humanització de la humanitat. El concepte d'alienació és comú en Hegel i Marx. Aquest és entès com un subjecte que perd el seu propi ésser, convertint-se en alguna cosa contrari a la seva pròpia essència. Per Marx aquest subjecte és la classe oprimida, la causa d'aquesta és l'existència de la propietat privada per això trobem diferència de classes socials i la única manera de superar aquesta alienació és l'abolició de la propietat privada, de les classes socials i de la explotació del proletariat.

Activitat 22

2010-02-21T12:39:00.000-08:00

Text nº12

Idees principals

El text nº 12 de Descartes afirma primerament que cal saber si les coses materials existeixen tenint en compte que aquestes són part de la geometria, per tant cal qüestionar-nos quina és la causa.

Títol: La causa productora de la matèria corpòria.

3) Aquest text de Descartes presenta la demostració de les coses i com podem demostrar que les coses existeixen. Cal primer saber quina és la causa de les idees i que produeix la idea dels cossos. Per tant, les idees hauran de procedir d'alguna substancia diferent a mi mateixa, en la qual sigui coneguda total la realitat, la que està objectivament en les idees.
Aquesta substància pot ser un cos que posseeixi tant realitzat com no la realitat objectiva de la idea, Pot ser una criatura més noble que el cos, però Déu m'estaria enganyant si m'envies la causa, tot i que em pot donar una forta inclinació a pensar que m'envien els cossos d'aquestes idees, per tant les causes de les idees dels cossos existeixen i els cossos també. En conclusió el cos existeix perquè jo existeixo.

4) Aquesta teoria presentada al text pertany a Descartes, concretament a la seva explicació per mostrar la demostració de que les coses, els objectes existeixen i que per tant ha d'haver una causa d'una idea d'aquell objecte. Déu no pot ser ja que pot ser que ell m'enganyi i això suposaria que aquest no fos màximament perfecte. Per tant, existeix perquè jo ho penso.
Descartes demostra la existència dels cossos teoria central de la filosofia aristotèlica que exposa que els cossos són la realitat.
En quant a Plató la causa exposada per Descartes s'assembla al l'artesà ordenador, Demiürg.

Activitat 21

2010-02-21T12:36:00.000-08:00

Puc dubtar del jo?

No puc dubtar del jo ja que el jo és el principi bàsic de l'existència, és a dir, el simple fet de pensar si puc dubtar del jo suposa pensar en aquesta suposició i implica existir, per tant el jo existeix. Aquesta és la raó que dona Descartes quan es planteja dubtar de tot per trobar allò del que no es pugui dubtar i aquest és el jo.

Sincerament, des del meu punt de vista crec que es coherent el que exposa Descartes en la seva teoria, idees que comparteixo ja que si jo afirmo que no hi ha res que existeix ja estic afirmant que existeix alguna cosa, per tant, trobem una realitat, sinó cauríem en un escepticisme radical. Sí que existeixen les coses, a més del jo, aquest és l'inici de la existència perquè compta amb la raó, amb el sent i el fet de que exercitant la seva ment afirma la seva pròpia existència.

Activitat 20

2010-02-21T12:33:00.000-08:00

Text 4. El dubte metòdic i el cogito

Idees principals

El text del dubte metòdic i del cogito de Descartes tracta principalment del fet de dubtar. És a dir ell inicialment creia que les coses eren indubtables i així arribaria a la veritat però s’adonà que la situació era a l’inversa , havia de dubtar-ho tot i allò indubtable seria la veritat, el que existia . S’adonà que això era ell , el jo

Títol: El jo és indubtable, existeix

3) En aquest fragment titulat el dubte metòdic i el cogito de Descartes es centra principalment en la recerca de la veritat, del que realment és evidència.

Primerament, ell es planteja que hauria de seguir les opinions pel que fa al costum i aquestes fossin indubtables i així cercaríem la veritat, però s’adonà que hi havia un altre procés a l’inversa centrat en el dubte de tot i a la fi aconseguiria allò que és indubtable.

Per això vaig haver de partir de la base que els sentits de vegades ens poden enganyar, que els bons no sempre encerten en els seus raonaments, per tant, puc dubtar fins i tot de la ciència concretament en el text de la geometria. També puc arribar a pensar que tot és imaginari, és un somni i no és real, però ja he pensat, és a dir, per poder creure que tot el que ens envolta no és real hem hagut de pensar i això ja implica la existència d’un ho indubtable que és el que pensa i això és una veritat o evidència clara (jo penso doncs jo sóc).

4) Aquesta teoria de Descartes es centra en la teoria del dubte metòdic que es configura en 3 parts: la primera centra en un dubte dels sentits ja que de vegades els coneixements que ens arriben a través dels sentits ens poden enganxar. El segon dubte es centra en que si els sentis ens poden enganyar ens podem trobar en una situació que no distingim el somni de la vigília, per tant que ens trobessin en un món de fantasia i il·lusió i el tercer dubte és el de les veritats matemàtiques on fins i tot amb d'hipòtesi del Deu enganyador dubte d’aquest i el disculpa amb la hipòtesi d’un geni maligne que ens enganya i manipula.

Aquestes tres desemboquen en la conclusió del fet de pensar i un cop penses existeix un jo i es aquest la evidencia o realitat.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat i amb la plantejada per Sant Agustí “si m’erro soc”, però no tant anomenada ja que aquesta no era un tema central en la seva filosofia.

Activitat 19

2010-02-21T12:09:00.001-08:00

El mètode cartesià

Idees principals

El text les regles del mètode que pertanyen al discurs del mètode, ens mostra una idea principal i és que el coneixement no es pot aconseguir gràcies a moltes regles ja que crea confusió sinó amb poques concretes i clares. Les suficients per encaminar-nos cap a la veritable evidència.

Títol: Quatre regles, camí a la evidència

3) En aquest text o fragment les regles del mètode que pertany al discurs del mètode de Descartes on presenten primerament una idea bàsica i és que el coneixement no es pot adquirir amb multitud de lleis, ja que aquestes poden donar lloc a excuses o al dubte per això, cal establir-ne poques però suficients degut a la seva claredat. Aquetes consten de 4. La primera creu que no hem d'acceptar una veritat fins que aquesta sigui molt clara i indestructible, la segona es centra en realitzar un anàlisi, és a dir, separar o dividir la informació en diverses parts per tal de que aquesta sigui més clara i així arribar als conceptes o elements bàsics. La tercera és una oposició a la segona esmentada anteriorment, una síntesi per tal de conduir els pensament més simples als més complexos d'una manera gradual i finalment realitzar una revisió o comparació de l'anàlisi i de la síntesi que es centra en una enumeració de l'anàlisi i una revisió de la síntesi.

4) Aquest fragment pertany a la teoria cartesiana que concep que podem arribar a la veritat guiant la raó, és a dir, tots tenim una intel·ligència i és aquesta la que ens ha d'obrir el camí o encaminar-nos cap al veritable coneixement i aconseguir tenint en compte les quatre regles que són les que ens explicaran com s'han de conèixer les coses. Descartes també concep el coneixement com Aristòtil i Plató, és a dir universal, necessari i etern i no com els sofistes que creuen que aquest és relatiu i que varia ja que és el resultat d'un procés canviant.

Activitat 18

2010-02-03T11:37:00.000-08:00

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

Des de la meva opinió personal, Sant Tomàs i els seus arguments són més coherents que l’argument a priori de Sant Anselm basat en que existir és més perfecte que no existir i per tant Déu existeix. També estic a favor de la crítica de Kant basada en que Sant Anselm repeteix dient que Déu és existent i per tant, el predicat no és real.

Jo sincerament crec que és més coherent Sant Tomàs ja que bàsicament la seva teoria exposada és la mateixa que Aristòtil on fins i tot, arguments com els del moviment són totalment idèntics i jo sempre he cregut que Aristòtil amb la seva teoria realista s’assembla als meus pensaments.

A més, comparteixo la mateixa visió que l’exposada a la primera via ja que tot el que es mou es mogut per una altra cosa i l’inici d’aquesta és un primer motiu immòbil, acte pur que seria Déu. També estic d’acord en que tot l’efecte té una causa i una causa un efecte que es repeteix de manera infinita i per això cal arribar a la conclusió que hi ha una causa eficient.

Malgrat que per mi Sant Tomàs sigui més coherent que Sant Anselm per la seva teoria, també crec que no té molt de mèrit ja que és Aristòtil l’artífex d’aquesta teoria i per tant per acabar vull exposar que en aquest escrit defenso una postura aristotel·lica, no la de Sant Tomàs.

Activitat 17

2010-02-03T11:36:00.000-08:00

El temps va ser creat en el món

Idees principals:

1- El text de Confessions XI, 1 ens presenta o planteja una qüestió sobre que existeix abans de la creació de Déu i si hi podia existir alguna cosa.

En el text ens aclara que no existia res ja que és Déu ser immutable, ésser omnipotent qui crea el temps i per aquest motiu l’home neix, viu i mor mentre que Déu sempre roman igual.

2- La creació de l’abans i el desprès: el temps.

3- Aquest fragment de Confessions XI, 1 ens exposa una qüestió molt comuna i és per què tants segles fins a la creació, una creació bona i existir alguna cosa abans de la creació. En el text trobem ràpidament la resposta basant-nos en que Déu ésser immutable, bo i omnipotent va crear el món i és en aquest món quan crea el temps, és a dir, crea l’abans i el desprès principalment per l’home que és aquell que neix, viu, es reprodueix i mor i que per tant, és a l’home al que si l’afecta aquest temps. En canvi a Déu no, ja que aquest és un ésser superior intemporal. Per tant és inútil preguntar-se que hi havia abans, ja que no hi havia abans, no existeix aquest . També cal apuntar que Déu al ser intemporal per a ell sempre hi ha present, ja que pot estar en aquest sempre i el temps per ell no transcorre com conclou el text amb la frase “El teu avui és l’eternitat”.

4- En aquest text es centra en la visió exposada per Sant Agustí que es basa en que Déu és l’ésser sense més, immutable i etern. És ell pròpiament. Aquest Déu és el que posseeix les idees exemplars i per tant, és principi per el qual van ser fetes totes les coses.

La creació divina és per Sant Agustí instantània i total, ja que la creació suposa també la creació del temps en aquell moment instant.

El temps per a Déu és intemporal, ja que l’eternitat de Déu és - . Aquesta creació de Déu es pot comparar amb una concepció platònica del Demiurg com ordenador del món visible.

Projecte 3

2010-01-29T11:51:00.000-08:00

Marx rep quatre influències principals per a la formació del seu pensament:

1. La ideologia de la Il·lustració, i el seu concepte de raó Il·lustrada, que és una raó pràctica orientada al progrés social. L'autor que més va influenciar Marx va ser Juan Jacobo Rousseau, i amb la seva defensa de la igualtat natural dels homes.

2. La filosofia alemanya, especialment la filosofia de Hegel i el materialisme de l'esquerra hegeliana. Marx inicia els seus estudis de Dret a Bonn i Berlin, on abandona el dret per la filosofia, a l'unir-se al grup dels joves hegelians d'esquerra, dels quals accepta la transformació materialista de l'idealisme, i la noció d'alienació religiosa de Feuerbach, com desemmascarament de tot pensament idealista i religiós. De Hegel, pren la noció de dialèctica com essència de la naturalesa i de la història. Com a mètode de coneixement trobem la raó entesa com a dialèctica, perquè la realitat i la història també ho són. L'oposició de contraris, es transforma en el pensament de Marx en el concepte de "lluita de classes", motor del progrés històric ja que sense lluita, sense revolució no és possible el canvi ni el progrés social.

3. El socialisme teòric anomenat per Marx socialisme utòpic, en contraposició al que va denominar socialisme científic, proposa una societat comunista en la qual quedin superats tots els antagonismes, i es torni a l'estat d'igualtat natural. La principal diferència entre altres socialistes com per exemple Saint Simon, Fourier o el mateix Proudhon està en les etapes intermèdies per a arribar a una societat justa i igualitària. Segons Marx, és imprescindible la revolució i l'etapa socialista de dictadura del proletariat. No es pot arribar a una societat socialista o comunista només amb reformes socials, com pensaven els socialistes i socialdemòcrates, ni només amb la revolució com pensaven els anarquistes seguidors de Bakunin, és necessària la revolució i la dictadura del proletariat.

4. Finalment, Marx rep una gran influència de l'economia política anglesa, Adam Smith i de David Ricardo, economista britànic d'origen jueu, especialment de la teoria del valor i del repartiment. En la seva obra més important "Principis d'economia política i tributació afirma que el valor d'una mercaderia està determinat per la quantitat de treball que conté, per tant el valor d'una mercaderia augmenta quan augmenta la quantitat de treball necessària per a la seva fabricació i disminueix en cas contrari. A més els beneficis del capital estan inclosos en els preus de les mercaderies. La influència de Ricardo es percep en Marx, en els Manuscrits de 1844, i especialment en El Capital.

Activitat 16

2010-01-24T03:51:00.000-08:00

Carta a Meneceu

Idees principals:

En la Carta a Meneceu Epicur parla principalment de la felicitat en l’ésser humà, però orientada a la importància del cos i és aquest la mesura de les coses. Per això Epicur exposa el principi del plaer i el dolor. El cos cerca plaers i evita el dolor, però també ha d’organitzar els desitjos segons la seva importància.

Títol: El plaer, la clau a la felicitat.

3) Epicur en aquesta carta primerament ens fa reflexionar sobre el fet de filosofar, i apunta que aquesta tasca es pot realitzar tant siguis jove com a vell i és necessari reflexionar sobre el que ell exposa seguidament.

En aquest carta el tema per excel·lència és el plaer com a eina per aconseguir arribar a la felicitat. Per tant, el cos ha d’organitzar aquest segons la seva importància. És a dir, ens podem trobar amb desitjos naturals i necessaris que són aquests que el cos no necessita en realitat per la recerca de la felicitat.

Per tant en la recerca del plaer queda ben plasmat l’objectiu d’evitar el dolor, malgrat aquest aparegui. Per això en el text ell diu que “el poder és el principi i fi de la vida feliç”

4) Allò que s’exposa en la carta pertany a la teoria del principi del plaer i el dolor com a principi fonamental del fet de viure i és el cos el que ha de mesurar la veritable mesura de les coses és a dir, l’ha d’organitzar. Trobem diversos desitjos classificat en 3, com naturals i necessaris, naturals però no necessàries i ni naturals ni necessàries.

Epicur concep d'aquesta manera la felicitat a diferència d'Aristòtil el qual creu que la felicitat és un fi que no es mitjà en un altre fi i sinó que és un fi màxim. Plató creia que la felicitat s'orientava al món intel.ligible i es podia arribar a aquesta a través de la virtut.

Activitat 15

2010-01-24T03:49:00.000-08:00

Idees principas

El text 12 de la Física de Aristòtil parla principalment de les diverses combinacions que trobem amb la privació i la forma, concretament entre el lletrat i el no-lletrat i l’home subjecte que roman igual. Aquests no pot ser substituïts pels altres.

Títol: la privació i la forma com a principis del canvi.

3) En aquest text de la Física d’Aristòtil, filòsof del S.IV a C; deixeble de Plató, tot i que la seva filosofia i ell es considerat crítica de l’anterior. És el fragment llegit anteriorment s’exposa la relació entre la privació i la forma on la diferència entre les dos s’orienta al fi, a realitzar o intentar aquest i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat, la diferència entre el primer enunciat i el segon es que el segon presenta l’home que suposa el subjecte i aquest no canvia. A més de l’home no-lletrat a l’home lletrat trobem el primer que és aquest en potencia, ja que segurament ho serà, però pot no ser-ho i el segon que és l’acte allò que ja és i l’acte es anterior a la potència i la relació entre ambdós és el moviment, és a dir, l’acte d’un ésser en potencia entran que està en potència, ja que les potències s’actualitzen progressivament

4) Aquesta teoria d’Aristòtil basada en la potencia i l’acte és molt similar al món intel·ligible de Plató, on l’acte es similar a la idea i la potencia seria semblant al món sensible on en aquest trobem un moviment on aquestes potències s'actualitzen progressivament i això dona lloc al canvi, a un món canviant que ja havia plantejat Heràclit anteriorment.

L'acte es allò que ja és i la forma és la privació, per això l'acte s'identifica amb un no - ésser absolut perquè del no - res no pot sortir res, en canvi, la privació s'identifica amb la potencia és a dir la possibilitat de ser o no i és per això que la privació com a manca és un - no ésser relatiu que pot arribar a ser .

Activitat 14

2010-01-24T03:47:00.000-08:00

Què és primer l’ou o la gallina?

Reflexionant sobre la frase la primera resposta que obtinc és l’ou ja que és aquest qui posteriorment sinó hi ha un canvi donarà lloc a la gallina, és de la privació de no gallina que donarà lloc a la forma, és a dir a la gallina. Però també penso que ha d’haver una idea o forma de gallina anteriorment perquè l’ou acabi en gallina, és a dir la forma d’aquesta ha de tenir una inicialmente que pauti o configuri el que és la gallina i com a conseqüència d’aquesta trobessin a l’ou.

Tot i així aquesta és la meva reflexió personal que seguramente és il.lògica que el procés normal seria el canvi d’un no-ésser relatiu ja que sinó no es podria produir aquest, és a dir, l’ou en potència perquè aquest finalment provoqui l’acte que és la gallina, és a dir, allò que ja és. Però degut a la reflexió final de que l’acte és allò que ja és crec que si ja és potser era abans que l’ou, que donarà una gallina concreta, però la idea de gallina ja seria existent.